S’entén per
Turisme les activitats que duen a terme les persones durant els viatges i les
estades en llocs diferents dels del seu entorn habitual, sigui quina sigui la
finalitat i per períodes temporals determinats. Evidentment el turisme inclou
l’allotjament i per activitat turística, entre altres prestacions, es
considera la destinada a proporcionar als usuaris els serveis d’allotjament.
S’entenen per empreses
turístiques d’allotjament les que desenvolupin una activitat consistent en
la prestació d’un servei d’allotjament al públic mitjançant preu, de forma
professional i habitual, tant si és de manera permanent com temporal, i amb la
prestació de serveis complementaris o sense.
No es consideren
empreses d’allotjament, i queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquesta
llei, les activitats d’allotjament que tinguin, amb caràcter principal, fins
institucionals, socials, sanitaris, assistencials, laborals, docents etc...
Són empreses
comercialitzadores d’estades turístiques en habitatges les persones físiques o
jurídiques que comercialitzen l’ús d’habitatges que, tenint la disposició i la
configuració d’un habitatge unifamiliar aïllat o aparellat, en principi ideat
per a ús residencial, presten serveis d’allotjament turístic que s’alterna amb
l’ús propi i residencial que té l’habitatge en les condicions establertes en
aquesta llei i en les disposicions que la despleguin.
Es poden
comercialitzar estades turístiques de curta durada en habitatges unifamiliars
sempre que es dugui a terme pel propietari de l’habitatge o es faci per mitjà
d’operadors o qualsevol dels canals de comercialització turística i sempre que
s’ofereixi amb els serveis turístics a què es refereix la Llei de Turisme.
Hi ha
comercialització d’estades turístiques en habitatges quan no es pot acreditar,
d’acord amb la normativa aplicable, que la contractació efectuada és conforme a
la legislació sobre arrendaments urbans, rústics o a una altra llei especial.
Es prohibeix que
els allotjaments no inscrits en els registres d’empreses, activitats i
establiments turístics utilitzin les denominacions ‘de vacances’, ‘turística’ o
similars.
Àmbit de
aplicació de la Llei 29/94 d’Arrendaments Urbans.
La Llei 29/94 defineix
l’àmbit d’aplicació de la LAU en termes generals; La presente ley
establece el régimen jurídico aplicable a los arrendamientos de fincas urbanas
que se destinen a vivienda o a usos distintos del de vivienda.
Per altre banda
l’article 3 diu que tindran la consideració de arrendamiento para uso distinto
del de vivienda el arrendamiento de fincas urbanas celebrados por temporada,
sea esta de verano o cualquier otra.