CRITERIS DE DIFERENCIACIÓ ENTRE ESTADES TURÍSTIQUES EN HABITATGES DE LA LLEI 8/2012 DE TURISME DE LES ILLES BALEARS I ELS CONTRACTES PER A ÚS DIFERENT DEL D'HABITATGE DE LA LLEI D'ARRENDAMENTS URBANS 29/94.

S’entén per Turisme les activitats que duen a terme les persones durant els viatges i les estades en llocs diferents dels del seu entorn habitual, sigui quina sigui la finalitat i per períodes temporals determinats. Evidentment el turisme inclou l’allotjament i per activitat turística, entre altres prestacions,  es considera la destinada a proporcionar als usuaris els serveis d’allotjament.

S’entenen per empreses turístiques d’allotjament les que desenvolupin una activitat consistent en la prestació d’un servei d’allotjament al públic mitjançant preu, de forma professional i habitual, tant si és de manera permanent com temporal, i amb la prestació de serveis complementaris o sense.

No es consideren empreses d’allotjament, i queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, les activitats d’allotjament que tinguin, amb caràcter principal, fins institucionals, socials, sanitaris, assistencials, laborals, docents etc...

Són empreses comercialitzadores d’estades turístiques en habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen l’ús d’habitatges que, tenint la disposició i la configuració d’un habitatge unifamiliar aïllat o aparellat, en principi ideat per a ús residencial, presten serveis d’allotjament turístic que s’alterna amb l’ús propi i residencial que té l’habitatge en les condicions establertes en aquesta llei i en les disposicions que la despleguin.

Es poden comercialitzar estades turístiques de curta durada en habitatges unifamiliars sempre que es dugui a terme pel propietari de l’habitatge o es faci per mitjà d’operadors o qualsevol dels canals de comercialització turística i sempre que s’ofereixi amb els serveis turístics a què es refereix la Llei de Turisme.

Hi ha comercialització d’estades turístiques en habitatges quan no es pot acreditar, d’acord amb la normativa aplicable, que la contractació efectuada és conforme a la legislació sobre arrendaments urbans, rústics o a una altra llei especial.

Es prohibeix que els allotjaments no inscrits en els registres d’empreses, activitats i establiments turístics utilitzin les denominacions ‘de vacances’, ‘turística’ o similars.

Àmbit de aplicació de la Llei 29/94 d’Arrendaments Urbans.

La Llei 29/94  defineix l’àmbit d’aplicació de la LAU en termes generals; La presente ley establece el régimen jurídico aplicable a los arrendamientos de fincas urbanas que se destinen a vivienda o a usos distintos del de vivienda.   

Per altre banda l’article 3 diu que tindran la consideració de arrendamiento para uso distinto del de vivienda el arrendamiento de fincas urbanas celebrados por temporada, sea esta de verano o cualquier otra.